Reflexió.

Les TIC són una bona opció per a complementar l’educació, ja que cada vegada més les noves tecnologies i els mitjans de comunicació están presents en tots els aspectes de la nostra vida, incrementant les activitats a distància, augmentant la informació i el coneixement i creant canvis en el món laboral i educatiu.

La principal característica dels mitjans digitals és la seva capacitat per a reproduïr, tractar, emmagatzemar i intercanviar informació, així podem memoritzar, procesar i gestionar interactivament i en el mateix suport, textos, sons, imatges,… tenint un carácter multimedia, un carácter hipertextual i un carácter interactiu.
Aquests sistemes interactius aplicats a l’educació concedeixen a l’usuari un cert grau de control sobre el seu procés d’aprenentatge.

Les TIC i les TAC necessiten una sèrie de competències, com per exemple la de saber utiltzar-les d’una manera intel•ligent o ser conscient de que els extrems no són bons, no cal odiar les tecnologies perquè són un bon instrument per a l’actualitat, però tampoc s’han de dependre d’elles, ja que enganxen molt i s’ha de saber controlar i fer un bon ús d’elles.

Pel que fa als usos educatius, tenim tres escenaris diferents: el burocrata, el reformista i el holístic. Tots tres aprenen sobre, de i amb les TAC, ensenyant la utilizació de programes i reds informàtiques.

Jo crec que les TIC i les TAC han agafat molta rellevància i importancia en la societat actual, tant en el món laboral, com en el món social i cada vegada més, en el món educatiu. En aquest últim són eines per a complementar els conceptes i procediments a ensenyar i una bona opció per a que els alumnes n’aprenguin a utilizar-les, no només per als jocs i els xats. Encara que penso que no s’ha d’abusar tant d’ells, ja que els mètodes tradicionals com al pissarra, s’aniran perdent i no és adequat. Amb la pissarra no només es reflecteix el profesor escrivint, sinó als alumnes escrivint.